El director del Departament d'Inspecció de l'Agència Tributària, Manuel Trillo, va avisar ahir que l'Administració establirà com un dels objectius per al 2026 frenar els abusos fiscals lligats a aquestes estructures, tal com reflectirà el Pla General de Control Tributari per a aquest any que es publicarà els propers dies. Va assegurar que les rendibilitats que obtenen els inversors de les AIEs en forma d'incentius fiscals de vegades han arribat a superar fins al 1.000% de la inversió inicial, tot i que l'habitual és que estiguin al voltant del 150%. Els beneficis tributaris que proporcionen aquestes estructures, assenyala, ha provocat que es generi un negoci propi on hi ha persones que es dediquen a crear AIEs i posar en contacte responsables de projectes d'inversió amb socis que els financin. Com a exemple, va destacar que en els darrers quatre anys s'ha multiplicat per cinc la constitució d'aquestes entitats.

Les empreses no tenen l'obligació d'acceptar la sol·licitud de jubilació parcial anticipada dels treballadors, encara que els empleats compleixin tots els requisits que exigeix ​​la Seguretat Social. El TS estableix que sempre caldrà que hi hagi un acord entre les parts. Tot i això, la sentència matisa que només en el cas que un conveni col·lectiu imposi a la companyia l'obligació d'acceptar la sol·licitud o signar un nou contracte de relleu, els treballadors podran exigir llavors el seu dret a la jubilació parcial anticipada de forma unilateral. La sentència del Suprem, del 27 de gener passat, analitza fins a nou errors previs similars per unificar doctrina.

La retirada de suport financer per part d'una entitat de crèdit a una empresa en concurs de creditors pot ser motiu d'una indemnització per danys, en cas que aquesta decisió arruïni les opcions de viabilitat. El TS va dictar al desembre una sentència que aplica la doctrina de la pèrdua d'oportunitat i condemna dos bancs a indemnitzar una companyia per aquest motiu. El litigi implica una empresa d?equips gràfics que va ser declarada en concurs voluntari. La companyia comptava amb contractes de cessió de crèdits amb dues entitats financeres, però totes dues van bloquejar les línies de finançament de manera unilateral després de l'entrada en concurs.

L'entrada en funcionament des del juny del 2023 dels canals interns de denúncia a les empreses per informar de forma anònima sobre infraccions dins de les companyies ha incrementat les reclamacions dels treballadors. El TSJM va concloure en una sentència que l'assetjament laboral es caracteritza per l'existència d'una situació de pressió real i efectiva al treballador, mitjançant actes tendenciosos que es reiteren en el temps. Així mateix, el TC també va fallar que han de concórrer tres situacions: intencionalitat en la conducta, menyscabament i vexació. Els experts assenyalen que de vegades les companyies no articulen bé les polítiques de prevenció de l'assetjament i no ofereixen la informació necessària als treballadors. En molts casos, estan perdudes a l'hora d'instruir aquest tipus d'expedients i per això recomana que els externalitzin per garantir l'objectivitat.